homenatge a pere nicolau segon aka sebas parra nuño
un oriol groc enceta el vol lentíssimament entre les ombres i les
llums
i per ventura desplega la seua intensa resistència davant
el feréstec vent del nord-oest
‘la gent senzilla ho ha sabut sempre: paga l’alegria resistir’
fugissera glòria?
mentre una pedra-i-fusta deformable esdevé una estrela roja
arrelada al palmell de la teua mà
paraula i lluna enceses precipiten lleugeres l’amarga sal de la
nit infinita…
a deslloc resistir i imaginar un món
resistir i imaginar-i-fer una nova forma de vida
lliberta
en una terra natal i fèrtil plena de les nostres llavors
mentre l’humit aire de la corbella escriu silvestre un breviari
roig-i-negre
ara-i-ací
Notes
[1] [INFINITA INFINITUD . pep aparicio guadas; inèdit ]