Inanna
(Vulva dorada y lotos. Juana Castro. Sabina Editorial. Madrid 2009)
Como la flor madura del magnolio
era alta y feliz. En el principio
solo Ella existía. Húmeda y dulce, blanca,
se amaba en la sombría
saliva de las algas,
en los senos vallados de las trufas,
en los pubis suaves de los mirlos.
Dormía en las avenas
sobre lechos de estambres
y sus labios de abeja
entreabrían las vulvas
doradas de los lotos.
Acariciaba toda
la luz de las adelfas
y en los saurios azules
se bebía la savia
gloriosa de la luna.
Se abarcaba en los muslos
fragantes de los cedros
y pulsaba sus poros con el polen
indemne de las larvas.
¡Gloria y loor a Ella,
a su útero vivo de pistilos,
a su orquídea feraz y a su cintura.
Reverbere su gozo
en uvas y en estrellas,
en palomas y espigas,
porque es hermosa y grande,
oh la magnolia blanca. Sola!
Inanna
(Vulva dorada y lotos. Juana Castro. Sabina Editorial. Madrid 2009)
Com la flor madura de la magnòlia
era alta i feliç. Al principi
només Ella existia. Humida i dolç, blanca,
s'estimava en l'ombrívola
saliva de les algues,
en els pits tancats de les tòfones,
en els pubis suaus de les merles.
Dormia a les civades
sobre llits d'estams
i els seus llavis d'abella
entreobrien les vulves
daurades dels lotus.
Acaronava tota
la llum dels baladres
i en els saures blaus
es bevia la saba
gloriosa de la lluna.
S’abastava a les cuixes
fragants dels cedres
i premia els seus porus amb el pol·len
indemne de les larves.
Glòria i llaor a Ella,
al seu úter viu de pistils,
a la seua orquídia feraç i a la seua cintura.
Reverberi el seu goig
en raïms i en estrelles,
en coloms i espigues,
perquè és bonica i gran,
oh la magnòlia blanca. Sola!